Res canvia ... de moment

Casualment estava rellegint l'últim post que vaig escriure ja fa uns mesos i .... res no ha canviat!!

El PP continua escorat dient que són uns angelets, el debat de política general del País Valencià té menys contingut que un capítol del Gran Hermano, i sols s'accepten investigacions d'uns si els les fan als altres. Depriment.

I amb la que està caient, el PSOE (que per fi deixen clar que el PSPV no existeix) és l'alternativa menys creïble del mon. Encara que es feren eleccions l'endemà de declarar tots els militants del PP culpables d'alguna cosa i el mateix Camps el dimoni emplomat esta tropa no guanya unes eleccions ni a pals.

Ahir mateix comentava que els estrategues del PP convocaran eleccions just durant el judici a Camps, o a tot estirar abans de la sentència. Així podran pressionar diguen "veieu com nosaltres hem de manar, tots ens volen, som el seu reflex, allò que aspiren a ser ... ".

Sincerament, res en este mon és etern, i crec que la caiguda del PP s'endurà moltes coses per davant. Més de les que tots ens pensem.

Ni uns ni els altres

Front a l'imminent arribada de la imatge del president CAmps a la banqueta dels acusats, als de PP no se'ls occorre res millor que dir "ei, que ells també tenen casos de corrupció!!". De forma que així tots ja poden tindre clar que senzillament no hi ha alternativa. Uns són lladres i cutres, i els altres són cutres i lladres. Què hi farem?

Així doncs, tal volta la millor solució per al ciutadà corrent siga deixar-los fer, que continuen amb la seua vida surrealista manegant els afers públics (?) com qui es fa cada dia el seu esmorzar i anar fent per sobreviure de la forma més digna possible.

No sé si eixa és la meua idea de vida en societat. Tal volta per viure en una societat així paga més la pena viure aïllat. Així al menys no tens obligacions a complir per poder optar a uns drets que tal i com van les coses cada dia són més dubtosos de tindre.

I a mi encara el que em sembla més greu de tot és la manca absoluta de reacció per part de la població. Anem a vore, a cas hi havia algú amb un mínim sentit de crítica que no sapiguera que el PP estava fent pràctiques d'ètica dubtosa? Jo no en tenia de proves, però si tinc ulls a la cara. I de la mateixa manera, dels centenars de governs locals del PSOE, algú es creu que no hi haurà un bon grapat de podrits i ben podrits? Però tot i això ahí estan, per què no tenen (ni uns ni els altres) cap altre interés que perpetuar-se amb una retòrica anguniosa, i sense cap mirament per cobrir les necessitats del poble. I si ahí estan uns i altres és per què se'ls continua votant!! Però fins a quan? Què més a de passar per a que la gent passe de anar a votar a esta colla de lladres i xorisos a votar en blanc, al partit antitaurí o no anar a votar en massa? És urgent que hi haja un tomb fort per a que tot es moga. Les estructures actuals estan totes florides i pudentes. El sistema econòmic a fet figa i cal repensar de dalt a baix la forma d'organitzar-nos. I això no ho farà qui ens ha dut on estem.

S'acosten canvits, podem organitzar-los o deixar que ens caiguen a sobre. Cadascú que trie.

Més cotxes per favor !!!!

Ja fa dies que no paren d'eixir els fabricants d'automòbils dient que l'estat prenga exemple d'Alemanya, França, Itàlia, Navarra i no se qui més i que done ajudes directes per la compra de vehicles.

La qüestió és no reconeixer mai que hi ha canvi. Que tal volta s'ha de canviar el punt de vista. Si no que quan les coses no van tan be com anaven que vinga el "pare" estat i ens salve el cul.

Per què no en lloc de demanar encara més cotxes no demanen que prenga exemple de Finlàndia i s'aplique una tasa impositiva als vehicles privats del 75%. Així es dispose de molt de líquid per a promocionar el transport públic i la construcció de més carrils bici.

Per mi seria fantàstic. Serà per que tinc pinta de nòrdic?

Que ve la peste!!!

Dia rere dia ens sopem amb el recompte mundial d'afectats per la grip nova. Hui ja superava el miler ... a tot el mon!!! Jo sols de sentir-ho he estat a punt de anar-me'n corrent a amagar-me sota el llit.

Anem a vore, 1.000 afectats /6.500.000.000 habitants ix a ... poc més d'una merda punxada en un pal. I jo em pregunte, per què s'ha muntat este rebombori tan espectacular per una passa de grip, que a més de afectar a poquíssima gent té una taxa de mortalitat ínfima. Perquè s'ha creat tal psicosi amb tot este tema?

No tinc ni idea, però el que em fa la impressió és que la gestió de la sobre-informació que hi ha no s'està duguent de forma adequada. Mirant-ho amb una mica de perspectiva em sembla que s'està fent un ridícul espantós.

O tal volta no. Però a mi encara no hi ha qui m'ho haja explicat com toca.

Què ens està passant?

Ja fa unes setmanes que no escric per motius profesionals que no em deixen marge, però comence a estar molt preocupat per que reb la sensació que visc en un país on no passa res.

Però res de res!!!

El sistema capitalista global s'enfonsa, el País Valencià bat tots els rècords posibles d'atur, tancaments d'empreses, morositats .... tot amanit amb una classe política que practica el caciquisme i el clientelisme sense cap pudor ni vergonya, sense mirar ni per equivocació pel bon govern que el poble li ha encomanat, i jo no reb cap sensació de cap resposta de cap lloc, col·lectiu o moviment cívic!!

Una cosa així cal buscar-la per trobar-la o deuria apareixer de forma espontània?

No serà que com sempre els 4 gats que hi ha fent un poc de sorroll estan totalment silenciats pel poder? Però el gran públic no té res a dir?

No entenc massa coses.

Mals incicis

Esta setmana hi ha hagut tres notícies que m'han preocupat. I totes foren el mateix dia.

Per començar, a Barcelona, entre l'ajuntament i el govern d'Espanya han decidit que el finançament necessari per a la construcció de l'estació del TGV de la Segrera es pagarà (de moment?) amb diners de les partides acordades a l'estatut (n1 o n2). És a dir, amb diners exclusivament catalans. Per una banda em pregunte com es pagaren les respectives obres de les estacions de TGV de Madrid i Sevilla. Em jugue un duro, i segur que no el perdré que eixes les pagàrem entre tots. I per l'altra banda, si els catalans que tenen pes específic en política acaben (com sempre) pagant-ho tot de la seua butxaca, ací no vull ni pensar l'empastrada final i la factura que ens espera com serà.

La segona notícia que em feu pensar és que la cambra de comerç de Barcelona diu que en quinze anys les infraestructures de l'àrea metropolitana de Barcelona quedaran obsoletes per a la circulació tant de vehicles privats com de trens. Deu meu!!!! Supose esta gent pensa que continuaran havent-hi més cotxes, més persones i caldran més trens, i per tant les infraestructures actuals es col·lapsaran. Estaria be que algú els recordés que fa prou mesos que de cotxes no se'n venen tants, que res fa pensar que el consum desbocat de compra de vehicles que hi havia haja de tornar, que el creixement de població que teníem tampoc s'espera que continue (si no es que s'és molt ingenu), i que per si per alguna d'aquelles de sobte superàrem esta crisi financera, aleshores ens pegarem de cara contra la manca de recursos necessaris per continuar exprement al màxim el planeta. Així que senyors meus, no patisquen que per a anar amb bicicleta, amb les autovies que hi ha actualment, ens sobra i resobra.

La tercera notícia és la més preocupant de totes, i la que els mitjans passaren més per damunt: Russia anuncia que va a rearmarse. Diuen que si el terrorisme global, que si l'apropament de l'OTAN, ... i jo dic que saben que tenen unes reserves inmenses de combustibles fòssils i volen defendre'ls a mort dels ionquis de la OCDE que sols ansien que continuar cremant sense control. I si la resta de païssos exportadors de fòssils no fan igual és senzillament per que no tenen capacitat. Si no també haurien tancat en algun moment les seues aixetes per comprovar la dependència brutal del "primer mon de fang".

Mentre tant a casa nostra continua l'alegria, si no fora per que els catalans malbaraten l'aigua en lloc de donar-nos-la. Quin fàstic.

Massa pudor

Últimament he estat fent prou broma i conyeta amb l'afer del PP i els seus llepons en la trama de corrupció que està investigant el jutge Garzón, però hui per fi crec que la cosa ja ha tocat fons.

Ja per fi el jutge s'ha inhibit en favor del TSJ del País Valencià per a que continue investigant els aforats implicats. I des del govern valencià i el PP continuen tancant-se en banda sobre la seua innocència.

Jo he de dir que d'este tipus de coses no se massa, però si s'ha arribat on s'ha arribat (pel que fa el jutge em referisc) és per què la cosa està molt clara, claríssima. Fins on s'ha sabut al molt Honorable sols li s'ha trobat un cobrament en espècies d'uns 12.000 €. Este sols és el fil que penja, la resta deu estar ben repuntat. Però l'evidència que qualsevol persona que s'haja mogut al llarg del País Valencià estos últims anys ha pogut vore és molt més que uns trajes d'este o de l'altres sastre.

Per a mi en estos moments el govern valencià està en un cul de sac, un carreró sense eixida. I la seua estratègia de tancar-se en banda no farà més que allargar una agonia inevitable. Es poden fer dues coses: que la passen ells amb valentia assumint les seues pròpies errades o que ens vulguen arrossegar a tots amb les nostres institucions per davant. Què faran?

En un país normal hui s'hagueren anunciat eleccions anticipades. Jo les reclame, malgrat que tinc seriosos dubtes que ni amb tota la que els està caient damunt perguen les eleccions. Cal que els valencians prenguen la paraula per dir si volen continuar sota un govern de lladres, corruptes i aprofitats, o per altra banda triem poder anar pel mon amb dignitat i el cap ben alt com a embaixadors de la nostra terra i la nostra cultura. Per què açò últim, si el fet valencià és el que projecta el nostre govern, cada dia és més difícil de defendre.

Per cert, el senyor Camps quan diu que té 5 milions d'amics se'n passa tres pobles. Jo me'n se de molts que no el volen vore ni en pintura.

Galiza i coses del Bloc

El que ha passat este cap de setmana a les eleccions gallegues m'ha deixat molt tocat. El PP està implicat en mil afers de corrupció i tràfic d'influències. Tots els implicats estan retratats a les fotos de la filla d'Aznar i Agag, i la gent els vota fins la majoria absoluta. No entenc res.

Però clar, la cosa és que realment no hi ha res en ferm, sino sols investigacions fetes des d'un sistema judicial que fa anys que ha perdut tota credibilitat, perquè dia si dia no, resulta que PP i PSOE no fan més que discutir si este és vocal o és l'altre. I quan han de fer cap resolució fins i tot el periodista més despistat encerta els vots a favor i en contra que hi hauran. O hi ha ex-consellers que pasen a ser vice-presidents acusen directament els jutges de prevaricació. En definitiva tot molt lamentable. Però el més lamentable és la poca, poquíssima capacitat de la població de fer cap tipus d'anàlisi o crítica de la realitat que l'envolta.

Per altra banda no puc deixar de comentar, més que siga per damunt i sense massa passió, el congrés nacional que este cap de setmana ha celebrat el Bloc. Ha passat exactament el que pensava que passaria: tot ha canviat per a que res canvie. El document polític i estratègic del Bloc és realment bo. Ens oblidem de dogmatismes identitaris (per molt que em pese) i acceptem les senyes oficials per vore si podem creixer d'una volta per totes. Es plantejen polítiques i actuacions realment modernes i avançades. Però si al final, qui ha d'organitzar tota la moguda i qui ha de dur a terme el projecte, són realment les mateixes persones que fa la tira d'anys que estan ahí i no han aconseguit resultats mai, i en els últims anys a més les seues decissions han sigut nefastes aleshores dificilment aniren enlloc.

S'ha de tindre valentia per trencar amb el model actual predominant, i sols poden fer això gent nova amb noves idees. Renovar-se o morir.

Espere equivocar-me.

Felicitacions

Encara que puga semblar redundant o poc original, en estos dies tan especials m'agradaria donar la més sinzera felicitació des d'estes línies a tots els meus compatriotes que des de fa anys donen suport electoral al Partit Popular.

És en estos dies on millor i més clar comença a vores quin és el nivell espiritual i la qualitat democrática d'este partit. Quins són els seus interesos en els afers públics i quines han sigut les seues motivacions i preocupacions quan estan al poder.

Però be, ara el que jo em pregunte és: fins on arriba el nivell de corrupció i vinculació dels càrregs públics en tot este merder? Sincerament pense que no se'n salvava ni un. I aleshores que fem? Van tots a la presó de cap i queda instaurada (per simple reducció a l'absurde) l'anarquia. Però aleshores que farà el poble, és a dir, el que abans posaren al PP al govern? Tal volta el mateix que el PP, perquè si els votaven serà per què no els pareixia tan malament, o es que estaven en la figuereta.

La qüestió és que no sé que em preocupa més saber que visc en un país governat per lladres sense escrupols o que els habitants del meu país escullen als seus dirigents segons com de deshonrats són.

I les alternatives? No hi ha? Home, si l'alternativa és el PSOE, la resposta és que no hi ha, perquè són si fa no fa iguals. I la resta be siga per mèrits propis be siga per l'ofegament i criminalització a que estan sotmesos no trauen el cap.

Total, que Deu ens pille confessats i amollem a correr que ve plovent.

Capitalisme o algun altre model

Ahir vaig estar veien un debat molt interessant al programa Àgora. Discutien, com no podia ser d'altra manera, de què fer amb la que ens ve al damunt. Per mi és prou descoratjador que sols un dels cinc tertulians, el sindicalista per dir-ho d'alguna manera, tingués clar que s'ha de reconèixer que el capitalisme ha petat. Què ja no val com a model d'organització social i que devem buscar una altra forma d'aclarir-nos.

De tota manera, això no és el que més em preocupà de les coses que vaig escoltar. Si no que Leopoldo Abadia diguera que un canvi de model no resoldria els problemes. Concretament ell deia que un lladre en un sistema serà lladre en un altre sistema, i que per tant continuaríem sense trobar la opció definitiva.

Estic d'acord en que qui és lladre ho és, ací i a la Xina. Però al menys jo pense que no s'està parlant d'això quan es planteja un canvi de model. Els defectes i problemes a la societat hi són i hi seran. Però això no vol dir que aquells que almenys tractem de viure d'una forma més civilitzada no puguem dotar-nos d'unes regles de joc diferents a les que actualment tenim. O encara que siga intentar-ho.

Jo per més voltes que li pegue sols arribe a la conclusió que el canvi de model és l'única solució. Alhora és un problema inmens: cap dels que pot realment fer alguna cosa té la suficient alçada moral per mampendre un daltabaix d'estes característiques. I mentre no canvie la truita pitjor, més recursos estarem desaprofitant dels que ja podríem invertir en l'esperat canvi, no?