Capitalisme o algun altre model

Ahir vaig estar veien un debat molt interessant al programa Àgora. Discutien, com no podia ser d'altra manera, de què fer amb la que ens ve al damunt. Per mi és prou descoratjador que sols un dels cinc tertulians, el sindicalista per dir-ho d'alguna manera, tingués clar que s'ha de reconèixer que el capitalisme ha petat. Què ja no val com a model d'organització social i que devem buscar una altra forma d'aclarir-nos.

De tota manera, això no és el que més em preocupà de les coses que vaig escoltar. Si no que Leopoldo Abadia diguera que un canvi de model no resoldria els problemes. Concretament ell deia que un lladre en un sistema serà lladre en un altre sistema, i que per tant continuaríem sense trobar la opció definitiva.

Estic d'acord en que qui és lladre ho és, ací i a la Xina. Però al menys jo pense que no s'està parlant d'això quan es planteja un canvi de model. Els defectes i problemes a la societat hi són i hi seran. Però això no vol dir que aquells que almenys tractem de viure d'una forma més civilitzada no puguem dotar-nos d'unes regles de joc diferents a les que actualment tenim. O encara que siga intentar-ho.

Jo per més voltes que li pegue sols arribe a la conclusió que el canvi de model és l'única solució. Alhora és un problema inmens: cap dels que pot realment fer alguna cosa té la suficient alçada moral per mampendre un daltabaix d'estes característiques. I mentre no canvie la truita pitjor, més recursos estarem desaprofitant dels que ja podríem invertir en l'esperat canvi, no?