Wednesday, February 18, 2009

Felicitacions


Encara que puga semblar redundant o poc original, en estos dies tan especials m'agradaria donar la més sinzera felicitació des d'estes línies a tots els meus compatriotes que des de fa anys donen suport electoral al Partit Popular.

És en estos dies on millor i més clar comença a vores quin és el nivell espiritual i la qualitat democrática d'este partit. Quins són els seus interesos en els afers públics i quines han sigut les seues motivacions i preocupacions quan estan al poder.

Però be, ara el que jo em pregunte és: fins on arriba el nivell de corrupció i vinculació dels càrregs públics en tot este merder? Sincerament pense que no se'n salvava ni un. I aleshores que fem? Van tots a la presó de cap i queda instaurada (per simple reducció a l'absurde) l'anarquia. Però aleshores que farà el poble, és a dir, el que abans posaren al PP al govern? Tal volta el mateix que el PP, perquè si els votaven serà per què no els pareixia tan malament, o es que estaven en la figuereta.

La qüestió és que no sé que em preocupa més saber que visc en un país governat per lladres sense escrupols o que els habitants del meu país escullen als seus dirigents segons com de deshonrats són.

I les alternatives? No hi ha? Home, si l'alternativa és el PSOE, la resposta és que no hi ha, perquè són si fa no fa iguals. I la resta be siga per mèrits propis be siga per l'ofegament i criminalització a que estan sotmesos no trauen el cap.

Total, que Deu ens pille confessats i amollem a correr que ve plovent.

Tuesday, February 3, 2009

Capitalisme o algun altre model

Ahir vaig estar veien un debat molt interessant al programa Àgora. Discutien, com no podia ser d'altra manera, de què fer amb la que ens ve al damunt. Per mi és prou descoratjador que sols un dels cinc tertulians, el sindicalista per dir-ho d'alguna manera, tingués clar que s'ha de reconèixer que el capitalisme ha petat. Què ja no val com a model d'organització social i que devem buscar una altra forma d'aclarir-nos.

De tota manera, això no és el que més em preocupà de les coses que vaig escoltar. Si no que Leopoldo Abadia diguera que un canvi de model no resoldria els problemes. Concretament ell deia que un lladre en un sistema serà lladre en un altre sistema, i que per tant continuaríem sense trobar la opció definitiva.

Estic d'acord en que qui és lladre ho és, ací i a la Xina. Però al menys jo pense que no s'està parlant d'això quan es planteja un canvi de model. Els defectes i problemes a la societat hi són i hi seran. Però això no vol dir que aquells que almenys tractem de viure d'una forma més civilitzada no puguem dotar-nos d'unes regles de joc diferents a les que actualment tenim. O encara que siga intentar-ho.

Jo per més voltes que li pegue sols arribe a la conclusió que el canvi de model és l'única solució. Alhora és un problema inmens: cap dels que pot realment fer alguna cosa té la suficient alçada moral per mampendre un daltabaix d'estes característiques. I mentre no canvie la truita pitjor, més recursos estarem desaprofitant dels que ja podríem invertir en l'esperat canvi, no?