Encara que puga semblar redundant o poc original, en estos dies tan especials m'agradaria donar la més sinzera felicitació des d'estes línies a tots els meus compatriotes que des de fa anys donen suport electoral al Partit Popular.
És en estos dies on millor i més clar comença a vores quin és el nivell espiritual i la qualitat democrática d'este partit. Quins són els seus interesos en els afers públics i quines han sigut les seues motivacions i preocupacions quan estan al poder.
Però be, ara el que jo em pregunte és: fins on arriba el nivell de corrupció i vinculació dels càrregs públics en tot este merder? Sincerament pense que no se'n salvava ni un. I aleshores que fem? Van tots a la presó de cap i queda instaurada (per simple reducció a l'absurde) l'anarquia. Però aleshores que farà el poble, és a dir, el que abans posaren al PP al govern? Tal volta el mateix que el PP, perquè si els votaven serà per què no els pareixia tan malament, o es que estaven en la figuereta.
La qüestió és que no sé que em preocupa més saber que visc en un país governat per lladres sense escrupols o que els habitants del meu país escullen als seus dirigents segons com de deshonrats són.
I les alternatives? No hi ha? Home, si l'alternativa és el PSOE, la resposta és que no hi ha, perquè són si fa no fa iguals. I la resta be siga per mèrits propis be siga per l'ofegament i criminalització a que estan sotmesos no trauen el cap.
Total, que Deu ens pille confessats i amollem a correr que ve plovent.
