Mals incicis

Esta setmana hi ha hagut tres notícies que m'han preocupat. I totes foren el mateix dia.

Per començar, a Barcelona, entre l'ajuntament i el govern d'Espanya han decidit que el finançament necessari per a la construcció de l'estació del TGV de la Segrera es pagarà (de moment?) amb diners de les partides acordades a l'estatut (n1 o n2). És a dir, amb diners exclusivament catalans. Per una banda em pregunte com es pagaren les respectives obres de les estacions de TGV de Madrid i Sevilla. Em jugue un duro, i segur que no el perdré que eixes les pagàrem entre tots. I per l'altra banda, si els catalans que tenen pes específic en política acaben (com sempre) pagant-ho tot de la seua butxaca, ací no vull ni pensar l'empastrada final i la factura que ens espera com serà.

La segona notícia que em feu pensar és que la cambra de comerç de Barcelona diu que en quinze anys les infraestructures de l'àrea metropolitana de Barcelona quedaran obsoletes per a la circulació tant de vehicles privats com de trens. Deu meu!!!! Supose esta gent pensa que continuaran havent-hi més cotxes, més persones i caldran més trens, i per tant les infraestructures actuals es col·lapsaran. Estaria be que algú els recordés que fa prou mesos que de cotxes no se'n venen tants, que res fa pensar que el consum desbocat de compra de vehicles que hi havia haja de tornar, que el creixement de població que teníem tampoc s'espera que continue (si no es que s'és molt ingenu), i que per si per alguna d'aquelles de sobte superàrem esta crisi financera, aleshores ens pegarem de cara contra la manca de recursos necessaris per continuar exprement al màxim el planeta. Així que senyors meus, no patisquen que per a anar amb bicicleta, amb les autovies que hi ha actualment, ens sobra i resobra.

La tercera notícia és la més preocupant de totes, i la que els mitjans passaren més per damunt: Russia anuncia que va a rearmarse. Diuen que si el terrorisme global, que si l'apropament de l'OTAN, ... i jo dic que saben que tenen unes reserves inmenses de combustibles fòssils i volen defendre'ls a mort dels ionquis de la OCDE que sols ansien que continuar cremant sense control. I si la resta de païssos exportadors de fòssils no fan igual és senzillament per que no tenen capacitat. Si no també haurien tancat en algun moment les seues aixetes per comprovar la dependència brutal del "primer mon de fang".

Mentre tant a casa nostra continua l'alegria, si no fora per que els catalans malbaraten l'aigua en lloc de donar-nos-la. Quin fàstic.

Massa pudor

Últimament he estat fent prou broma i conyeta amb l'afer del PP i els seus llepons en la trama de corrupció que està investigant el jutge Garzón, però hui per fi crec que la cosa ja ha tocat fons.

Ja per fi el jutge s'ha inhibit en favor del TSJ del País Valencià per a que continue investigant els aforats implicats. I des del govern valencià i el PP continuen tancant-se en banda sobre la seua innocència.

Jo he de dir que d'este tipus de coses no se massa, però si s'ha arribat on s'ha arribat (pel que fa el jutge em referisc) és per què la cosa està molt clara, claríssima. Fins on s'ha sabut al molt Honorable sols li s'ha trobat un cobrament en espècies d'uns 12.000 €. Este sols és el fil que penja, la resta deu estar ben repuntat. Però l'evidència que qualsevol persona que s'haja mogut al llarg del País Valencià estos últims anys ha pogut vore és molt més que uns trajes d'este o de l'altres sastre.

Per a mi en estos moments el govern valencià està en un cul de sac, un carreró sense eixida. I la seua estratègia de tancar-se en banda no farà més que allargar una agonia inevitable. Es poden fer dues coses: que la passen ells amb valentia assumint les seues pròpies errades o que ens vulguen arrossegar a tots amb les nostres institucions per davant. Què faran?

En un país normal hui s'hagueren anunciat eleccions anticipades. Jo les reclame, malgrat que tinc seriosos dubtes que ni amb tota la que els està caient damunt perguen les eleccions. Cal que els valencians prenguen la paraula per dir si volen continuar sota un govern de lladres, corruptes i aprofitats, o per altra banda triem poder anar pel mon amb dignitat i el cap ben alt com a embaixadors de la nostra terra i la nostra cultura. Per què açò últim, si el fet valencià és el que projecta el nostre govern, cada dia és més difícil de defendre.

Per cert, el senyor Camps quan diu que té 5 milions d'amics se'n passa tres pobles. Jo me'n se de molts que no el volen vore ni en pintura.

Galiza i coses del Bloc

El que ha passat este cap de setmana a les eleccions gallegues m'ha deixat molt tocat. El PP està implicat en mil afers de corrupció i tràfic d'influències. Tots els implicats estan retratats a les fotos de la filla d'Aznar i Agag, i la gent els vota fins la majoria absoluta. No entenc res.

Però clar, la cosa és que realment no hi ha res en ferm, sino sols investigacions fetes des d'un sistema judicial que fa anys que ha perdut tota credibilitat, perquè dia si dia no, resulta que PP i PSOE no fan més que discutir si este és vocal o és l'altre. I quan han de fer cap resolució fins i tot el periodista més despistat encerta els vots a favor i en contra que hi hauran. O hi ha ex-consellers que pasen a ser vice-presidents acusen directament els jutges de prevaricació. En definitiva tot molt lamentable. Però el més lamentable és la poca, poquíssima capacitat de la població de fer cap tipus d'anàlisi o crítica de la realitat que l'envolta.

Per altra banda no puc deixar de comentar, més que siga per damunt i sense massa passió, el congrés nacional que este cap de setmana ha celebrat el Bloc. Ha passat exactament el que pensava que passaria: tot ha canviat per a que res canvie. El document polític i estratègic del Bloc és realment bo. Ens oblidem de dogmatismes identitaris (per molt que em pese) i acceptem les senyes oficials per vore si podem creixer d'una volta per totes. Es plantejen polítiques i actuacions realment modernes i avançades. Però si al final, qui ha d'organitzar tota la moguda i qui ha de dur a terme el projecte, són realment les mateixes persones que fa la tira d'anys que estan ahí i no han aconseguit resultats mai, i en els últims anys a més les seues decissions han sigut nefastes aleshores dificilment aniren enlloc.

S'ha de tindre valentia per trencar amb el model actual predominant, i sols poden fer això gent nova amb noves idees. Renovar-se o morir.

Espere equivocar-me.