Massa pudor

Últimament he estat fent prou broma i conyeta amb l'afer del PP i els seus llepons en la trama de corrupció que està investigant el jutge Garzón, però hui per fi crec que la cosa ja ha tocat fons.

Ja per fi el jutge s'ha inhibit en favor del TSJ del País Valencià per a que continue investigant els aforats implicats. I des del govern valencià i el PP continuen tancant-se en banda sobre la seua innocència.

Jo he de dir que d'este tipus de coses no se massa, però si s'ha arribat on s'ha arribat (pel que fa el jutge em referisc) és per què la cosa està molt clara, claríssima. Fins on s'ha sabut al molt Honorable sols li s'ha trobat un cobrament en espècies d'uns 12.000 €. Este sols és el fil que penja, la resta deu estar ben repuntat. Però l'evidència que qualsevol persona que s'haja mogut al llarg del País Valencià estos últims anys ha pogut vore és molt més que uns trajes d'este o de l'altres sastre.

Per a mi en estos moments el govern valencià està en un cul de sac, un carreró sense eixida. I la seua estratègia de tancar-se en banda no farà més que allargar una agonia inevitable. Es poden fer dues coses: que la passen ells amb valentia assumint les seues pròpies errades o que ens vulguen arrossegar a tots amb les nostres institucions per davant. Què faran?

En un país normal hui s'hagueren anunciat eleccions anticipades. Jo les reclame, malgrat que tinc seriosos dubtes que ni amb tota la que els està caient damunt perguen les eleccions. Cal que els valencians prenguen la paraula per dir si volen continuar sota un govern de lladres, corruptes i aprofitats, o per altra banda triem poder anar pel mon amb dignitat i el cap ben alt com a embaixadors de la nostra terra i la nostra cultura. Per què açò últim, si el fet valencià és el que projecta el nostre govern, cada dia és més difícil de defendre.

Per cert, el senyor Camps quan diu que té 5 milions d'amics se'n passa tres pobles. Jo me'n se de molts que no el volen vore ni en pintura.